Dóna la cara per la Salut Mental

Has vist la nova campanya d’Obertament? Dóna la cara per la salut mental. Perquè tots coneixem algú que ha patit una malaltia mental, ha sentit tabús en contra aquestes malalties, o en un futur nosaltres mateixos podem patir algun cas de salut mental.

Perquè no estem exempts d’aquestes malalties, nosaltres també hi participem i us animem a que feu el mateix, publicant alguna cosa al vostre Twitter, al Facebook, parlant amb amics, fent difusió i sobretot donat la cara.

Si voleu saber més sobre aquesta iniciativa us convidem a visitar la web d’Obertament i veure totes les propostes que fan de #dónalacara

L'esquizofrènia, el trastorn bipolar i la depressió comparteixen factors de risc genètics

Avui us portem una notícia de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebrón sobre un estudi realitzat i publicat a Nature Neuroscience sobre els factors genètics que comparteixen alguns transtorns mentals com són la esquizofrènia, el transtorn bipolar i la depressió.


El Consorci de Genòmica Psiquiàtrica, del qual en formen part investigadors del grup de Psiquiatria, Addiccions i Salut Mental del VHIR, ha publicat un estudi que conclou que trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar i la depressió comparteixen factors de risc genètics i variacions relacionades amb el sistema immunitari. L’estudi ha estat publicat aquesta setmana a Nature Neuroscience.

Per dur a terme l’estudi, els investigadors van analitzar els perfils genètics de més de 60.000 persones, provinents dels diferents països que participen al consorci. En comparar els resultats, van poder identificar vies moleculars relacionades amb la metilació de les histones i amb la funció immune que comparteixen els tres trastorns psiquiàtrics.

Segons el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, investigador del VHIR participant a l’estudi, “el coneixement de les vies moleculars implicades en aquests trastorns permetrà desenvolupar dianes terapèutiques més específiques per combatre'ls”. En l’actualitat, l’etiologia d’aquests trastorns és desconeguda, no hi ha biomarcadors per detectar-los i només es diagnostiquen pels símptomes clínics.

Els investigadors del VHIR han aportat a l’estudi dades sobre el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), ja que a banda dels tres trastorns analitzats, també van comparar els perfils genètics de persones amb altres patologies psiquiàtriques.

Quan ets major d'edat i no et vols medicar...

Álvaro Imbert -lacolumna.cat-

Segurament recordareu l’home que es va llençar als lleons fa uns dies. Comentaris de tot tipus sobre altres casos que havia protagonitzat, ideologia que en teoria processava… Però quasi cap comentari sobre les raons reals del perquè havia protagonitzat aquell acte. O no en un principi. Familiars de malalts mentals eren els encarregats de respondre als comentaris explicant que la situació en casos com els d’aquell home no és senzilla.

Al cap de poc temps va sortir un article al País on explicava, i us recomanem llegir, la situació en que es troben molts malalts mentals majors d’edat que no es volen medicar i quin és el límit de l’Administració.

El primer problema i el principal que s’enfronten aquestes persones és la no acceptació de la seva malaltia. Si ja per sí és difícil acceptar que es té una malaltia física, quan es tracta d’una de mental l’estigma que la rodeja fa que hi hagi una oposició total a l’acceptació. No acceptant que es pateix una malaltia, la medicació és quasi inexistent.

Per llei, als majors d’edat, no es pot privar de la seva llibertat ni invalidar les seves decisions. Això fa que sigui molt costós per la família que una persona malalta ingressi en un hospital o en un centre quan pateix un trastorn i evitar així que vagi a més, podent-se tractar a temps. Però com comentàvem abans tornem al principal problema: acceptar la malaltia. Ingressar a l’hospital significa acceptar que s’està malalt. Acceptar que s’està malalt significa acceptar que tens unes limitacions. I no són unes limitacions qualsevols. Són limitacions, malalties, molt estigmatitzades.

Hem parlat altres vegades de persones que han acceptat la seva malaltia i han adaptat la seva vida, han fet de les seves limitacions una nova manera de viure. Però amb tot estem altra vegada amb l’estigmatització. El dia que acceptem les malalties mentals estarem a un pas molt gran de poder-les integrar en la societat.

La por en els trastorns mentals

Avui us portem aquest escrit d’Ernesto García que parla de la por.

De la por causada pel què diran de nosaltres si coneixen la nostra situació a la por causada per ansietat. Una característica de les persones que sofreixen de trastorns mentals és sobretot la por per ansietat.

Aquesta ansietat no deixa dormir, no deixa que pensem en res més que en el que ens provoca ansietat, entrant en una espiral de la qual és molt difícil de sortir. Moltes crisis provenen de situacions com aquesta.

La solució no és fàcil, però l’Ernesto ens en parla en aquest escrit que us volem fer arribar, per ajudar a trencar aquesta espiral.

Esperem que us sigui d’utilitat.

La malaltia no defineix a la persona...

Avui fa una setmana que vaig assistir a unes jornades per feina. La meitat dels ponents parlaven anglès i algun d’ell era d’Anglaterra o d’Irlanda. A les pauses em tocava anar a parlar amb ells i gravar-los en vídeo. Per aquelles relacions d’idees que a vegades fas sense acabar de trobar el sentit, de cop em va venir al cap l’Helena.

L’Helena va estar molts anys vivint al Regne Unit, a Gal•les, a Anglaterra... i tot i que ella deia que no el seu nivell d’anglès era alt, força alt. Per no dir que segur que tenia accent català però que parlava un anglès perfecte. I me la vaig imaginar al meu lloc, parlant amb els ponents, fent preguntes (com a curiosa que era) i explicant la seva experiència, encara que la jornada no tingués a veure amb les raons per les quals l’Helena va estar allà. Tenia facilitat de parlar amb desconeguts, de crear un ambient com d’amistat i de confiança. Potser, i a vegades ens podíem sentir molestos, parlava massa i explicava masses coses.

I per què ho explico això? Perquè l’Helena era així. Sí, tenia una malaltia molt cabrona. Que feia que tingués moments no gens bons. Però no es pot definir l’Helena, o qualsevol altra persona, per aquests moments. Sinó pel seu caràcter. Un caràcter obert, extravertit, amb ganes de parlar, d’explicar coses i de fer-ne. De conèixer. De donar a conèixer el que ella sabia. No es pot estigmatitzar una persona, etiquetar-la, per la malaltia que té.

Tercera Marxa Popular per a la Salut Mental

Aquest 23 de novembre us convidem a participar a la Tercera Marxa Popular per a la Salut Mental que es farà als voltants de Mataró. És una ruta ben senyalitzada per camins de muntanya, principalment, excepte la sortida i l’arribada que són a la ciutat mateix.

Amb aquesta excursió es vol donar repercussió i difusió a la salut mental i així trencar estigmes. Forma part de la secció del Fòrum d’iniciatives assistencials i de gestió en salut mental a Catalunya encarregada de l’organització d’esdeveniments esportius vinculats a la salut mental.

Podeu aconseguir tota la informació a la seva web però us deixem el mapa per visualitzar quin serà el recorregut. Apart de fer visible l’invisible, d’allò que no es parla, és una bona manera de fer esport i de conèixer els voltants de Mataró.

Amunt: Retrats d'experiències de transtorn bipolar

ELS 10 PROTAGONISTES D’AMUNT S’HAN ENLAIRAT MÉS D’UNA VEGADA. AFRONTEN TABÚS I EXPOSEN, SENSE COMPLEXES, LES SEVES EXPERIÈNCIES MANÍAQUES DEL TRASTORN BIPOLAR.

Berta O. Peig és la directora i creadora d’un documental que recull 10 testimonis de persones amb trastorn bipolar. Una iniciativa que vol trencar tabús i acabar amb l’estigmatització de la salut mental.

Fa 6 anys la Berta O. Peig va experimentar el seu primer brot de bipolarisme i l’experiència la va portar a voler explicar a través d’un documental aquesta experiència. «Amunt» és el resultat de recollir un a un 10 testimonis de homes i dones, noies i nois, que han estat diagnosticats amb Trastorn Bipolar. Tots ells expliquen sense complexes ni tabús les seves experiències.

Al començament del film s’explica què és el trastorn, una malaltia que afecta els mecanismes cerebrals encarregats de controlar els estats d’ànim: «Quan l’estat d’ànim decau apareix la depressió quan s’enlaira, la mania». Concretament el documental reflexa aquest estat d’eufòria produïda pel bipolarisme i les experiències maníaques que han viscut els testimonis. Una visió des de dins que mostra persones sensibles que volen explicar la seva experiència per ajudar a acabar amb els prejudicis de les malalties mentals.

El documental es va estrenar a Manresa el 30 de setembre en un acte organitzat per l’Ajuntament de Manresa i l’entitat Obertament, una entitat de lluita contra l’estigma i la discriminació en salut mental, impulsada per entitats de persones amb problemes de salut mental, de familiars, així com per prestadors de serveis de salut mental.

Obertament realitza campanyes de comunicació, accions de participació social, sensibilització de col•lectius concrets i treballa per acabar amb els missatges discriminatoris que es detecten als mitjans de comunicació.

Article que es va publicar a Xarxanet, el 17 d'octubre 2014